UNA LLIÇÓ INOBLIDABLE

Al primer trimestre, la classe de 6è de primària de l’Institut Escola Projecte, va veure una presentació sobre les espècies invasores. Aquesta presentació la va fer l’Oscar Cabezón mestre de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador en el camp de les espècies invasores.

Ens va explicar alguns exemples molt clars entre els quals destaquem les tortugues, les granotes i els esquirols.

La situació de les tortugues és la següent, als anys 1980 i 1990, a Catalunya, era comú tenir a casa unes tortugues que eren de Nord Amèrica. Al final la gent es cansava de les tortugues i les deixaven a llocs amb una mica d’aigua on també vivien les tortugues autòctones de Catalunya. I com les de Nord Amèrica eren més grans i fortes agafaven més espai. Actualment encara passa això. Es va descobrir que trobem menys tortugues autòctones i més tortugues de Nord Amèrica el govern de Catalunya ho està treballant.

La situació dels esquirols passa a Anglaterra, i és que a Anglaterra viu l’esquirol vermell, sobretot a Londres. El problema és que fa molts anys la reina va introduir al pati del palau reial esquirols grisos, i es van escapar. Llavors van anar cap als parcs on vivien els esquirols vermells, i com els esquirols grisos eren més grans es van quedar amb el territori. Llavors els esquirols vermells ara es moren de fam. Ara a Londres és molt poc probable veure esquirols vermells. Tot això ho van descobrir veient menys esquirols vermells i més esquirols grisos.

La situació de les granotes és que es troben moltes mortes en rius d’Amèrica. També tenen la pell molt irritada i amb molts grans. Tot això és per culpa de la granota toro que causa un impacte ecològic en el riu i també és verinosa. Ho van descobrir traient-li pell, van mirar amb un microscopi i van veure que tenen verí de la granota Toro.

Tots aquests exemples van formar una sessió molt interessant que explica per què no hauríem de tenir animals exòtics com a mascotes i fins i tot que hem de ser molt responsables amb el nostre ecosistema.

Tomás Iriondo i Telmo Remiro

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Desplaça cap amunt